{"id":6704,"date":"2023-03-08T16:00:00","date_gmt":"2023-03-08T14:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/quabu.eu\/?p=6704"},"modified":"2024-12-18T10:02:04","modified_gmt":"2024-12-18T09:02:04","slug":"mujeres-en-la-historia-de-la-informatica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.quabu.eu\/ca\/mujeres-en-la-historia-de-la-informatica\/","title":{"rendered":"Dones en la hist\u00f2ria de la inform\u00e0tica"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La representaci\u00f3 femenina en el sector tecnol\u00f2gic actualment \u00e9s d' un 30%. Aquest percentatge s' ha vist incrementat en els darrers anys, aconseguint aix\u00ed que el sector TIC sigui m\u00e9s igualitari i inclusiu. Tanmateix, moltes dones han estat lligades al m\u00f3n de la tecnologia en la hist\u00f2ria. \u00c9s per aix\u00f2 que, amb motiu del Dia de la Dona, a Quabu volem recordar alguns dels referents hist\u00f2rics femenins en el m\u00f3n de la inform\u00e0tica.<\/p>\n

\"AdaAda Lovelace (1815 \u2013 1852)<\/h2>\n

Considerada la primera programadora de la hist\u00f2ria, va revolucionar el m\u00f3n cient\u00edfic ideant el primer programa inform\u00e0tic en un moment en qu\u00e8 encara no existien els ordinadors. Tot i que no va ser fins al 1950, 98 anys despr\u00e9s de la seva mort, quan van sortir a la llum les seves anotacions i treballs facilitant el que avui coneixem com a inform\u00e0tica. Des del 2009, el segon dimarts de cada octubre se celebra \"El dia d'Ada Lovelace\" a tall de reconeixement per la seva gran aportaci\u00f3 a la ci\u00e8ncia i la tecnologia.<\/p>\n

<\/p>\n

Top Secret Rosies<\/h2>\n

\"TopBetty Holberton, Jean Bartik, Kathleen Antonelli, Marlyn Meltzer, Ruth Teitelbaum i Frances Spence formaven aquest grup de dones programadores. Van ser reclutades per l'ex\u00e8rcit estatunidenc despr\u00e9s de l'atac a Pearl Harbor, durant la Segona Guerra Mundial, per programar un dels primers ordinadors, ENIAC. Com a resultat del seu treball, aquestes dones van establir les bases de la programaci\u00f3 moderna i van crear les primeres aplicacions inform\u00e0tiques. Malgrat el seu gran assoliment, no van obtenir el seu reconeixement fins al 1997 quan van passar a formar part del Women in Technology International Hall of Fame.<\/p>\n

\"GraceGrace Murray Hopper (1906 \u2013 1992)<\/h2>\n

Cient\u00edfica de la computaci\u00f3 i militar estatunidenca va passar a la hist\u00f2ria per ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I, primer ordinador electromec\u00e0nic. Tamb\u00e9 ho va fer perqu\u00e8 va desenvolupar el primer compilador per a un llenguatge de programaci\u00f3 (COBOL).<\/p>\n

Desde 1971 la Association for Computing Machinery entrega un premio anual con su nombre a aquellas personas que, antes de cumplir los 35 a\u00f1os, han hecho deslumbrantes aportaciones a la inform\u00e1tica. Adem\u00e1s, desde 2006, se celebran una serie de conferencias para estimular la presencia de las mujeres en la tecnolog\u00eda con el nombre de Grace Hopper Celebration of Women in Computing.<\/p>\n

Evelyn Berezin (1925 \u2013 2018)\"Evelyn<\/h2>\n

Enginyeria inform\u00e0tica, Berezin \u00e9s considerada la creadora del primer sistema digital per escriure i editar text. Intentant facilitar la feina de les secret\u00e0ries, Evelyn Berezin va tractar de trobar la manera d'optimitzar la seva feina en una \u00e8poca en qu\u00e8 encara s'escrivia a m\u00e0quina.<\/p>\n

Com a reconeixement a \"el seu treball pioner en el disseny inform\u00e0tic i tota una vida d'empres\u00e0ria\", el 2015 va ser nomenada membre del museu d'Hist\u00f2ria de la Computaci\u00f3 dels Estats Units.<\/p>\n

Jude Milhon (1939 \u2013 2003)\"Jude<\/h2>\n

Aquesta hacker i autora americana \u00e9s coneguda per ser defensora dels drets personals a internet. De fet, va ser membre fundadora de l'associaci\u00f3 de cypherpunks que agrupava els defensors de la privacitat digital i va escriure diversos llibres sobre cypherpunk, terme que ella mateixa va encunyar. Tamb\u00e9 formo part de l'associaci\u00f3 Computer Professionals for Social Responsibility.<\/p>\n

<\/p>\n

\u00c1ngela Ruiz Robles (1895 \u2013 1975)\"\u00c1ngela<\/h2>\n

\u00c1ngela Ruiz Robles era una mestra, escriptora i inventora espanyola. La seva major invenci\u00f3 va ser la d'una enciclop\u00e8dia mec\u00e0nica, considerada el primer llibre electr\u00f2nic de la hist\u00f2ria, avan\u00e7ant-se aix\u00ed al que va crear Michael Hart el 1971. \u00c1ngela va ser reconeguda i premiada en m\u00faltiples ocasions, l'\u00faltima d'elles el 2018 quan va ser inclosa a la Taula Peri\u00f2dica de les Cient\u00edfiques.<\/p>\n

Stephanie \u00abSteve\u00bb Shirley (1933)\"Stephanie<\/h2>\n

Empres\u00e0ria i inform\u00e0tica, Stephanie Shirley \u00e9s reconeguda per ser la primera dona a muntar una empresa de programaci\u00f3 el 1962, anomenada Freelance Programmers. No obstant aix\u00f2, per poder obtenir clients va comen\u00e7ar a signar els contractes amb el nom de Steve Shirley. \u00c9s per aix\u00f2 que si busquem informaci\u00f3 sobre ella, tots dos noms s'entrellacen.<\/p>\n

A m\u00e9s, un dels seus principals objectius va ser el de crear oportunitats laborals per a altres dones. \u00c9s per aix\u00f2 que, en la seva gran majoria, la seva empresa va tenir \u00fanicament empleades. Tamb\u00e9 afavoria el teletreball i els horaris flexibles.<\/p>\n

Margaret Hamilton (1936)\"Margaret<\/h2>\n

\"La primera enginyera de programari\". Aix\u00ed \u00e9s coneguda Margaret Hamilton qui va participar en l'equip que va enviar a la lluna l'Apolo XI. Ella, juntament amb el seu equip, va ser l'encarregada de dissenyar part del programari que feia funcionar el M\u00f2dul de Comandament i el M\u00f2dul Lunar. Posteriorment, el 1976 i despr\u00e9s dels coneixements adquirits en el projecte Apolo, va cofundar l'empresa Higher Order Software. M\u00e9s tard, el 1986 va crear Hamilton Technologies que, com l'anterior, tamb\u00e9 estava dirigida a la prevenci\u00f3 d'errors de programari.<\/p>\n

Durant la seva carrera, Margaret ha estat premiada en innombrables ocasions. Dos d'aquests grans reconeixements van ser l'Exceptional Space Act Award de la NASA i la Medalla Presidencial de la Llibertat que va rebre el 2006.<\/p>\n

Mary Allen Wilkes (1937)\"Mary<\/h2>\n

Graduada en filosofia, el somni de Mary Allen Wilkes era ser advocada per\u00f2 els seus pares no li ho van permetre ja que era molt dif\u00edcil trobar-ne feina en aquella \u00e8poca sent dona. Per aix\u00f2 i influenciada per un professor de la universitat, Mary es va acostar a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts a buscar feina, tot i no saber res de programaci\u00f3. En aquells temps les dones podien trobar feina m\u00e9s f\u00e0cilment en l'\u00e0mbit de la inform\u00e0tica a causa de la quantitat de dones que durant la Segona Guerra Mundial van pert\u00e0nyer al grup Bletchley Park i a les programadores que ja havien treballat a l'ENIAC.<\/p>\n

Durant la seva carrera treballo en diversos projectes i disseny diversos sistemes operatius. El 1964 l'equip amb el qual treballava es va traslladar a la Universitat de Washington a San Luis. No obstant, ella no volia traslladar-se ja que la seva mare estava malalta. \u00c9s per aix\u00f2 que l'equip va decidir manar-li a casa l'ordinador amb el qual treballava, que ocupava l'espai d'un frigor\u00edfic. Gr\u00e0cies a aquest fet, Mary Allen es va convertir en la primera persona que va utilitzar un ordinador personal a casa.<\/p>\n

El 1975 va decidir abandonar aquest m\u00f3n i va iniciar els seus estudis en la carrera de dret a la universitat de Harvard. Va exercir la professi\u00f3 que sempre havia somiat fins a retirar-se.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La representaci\u00f3n femenina en el sector tecnol\u00f3gico actualmente es de un 30%. Este porcentaje se ha visto incrementado en los \u00faltimos a\u00f1os, consiguiendo as\u00ed que el sector TIC sea m\u00e1s igualitario e inclusivo. Sin embargo, muchas mujeres han estado ligadas al mundo de la tecnolog\u00eda en la historia. Es por eso que, con motivo del D\u00eda… Llegiu m\u00e9s »Dones en la hist\u00f2ria de la inform\u00e0tica<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":6849,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[66],"tags":[],"class_list":["post-6704","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articulos"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t