La representació femenina en el sector tecnològic actualment és d' un 30%. Aquest percentatge s' ha vist incrementat en els darrers anys, aconseguint així que el sector TIC sigui més igualitari i inclusiu. Tanmateix, moltes dones han estat lligades al món de la tecnologia en la història. És per això que, amb motiu del Dia de la Dona, a Quabu volem recordar alguns dels referents històrics femenins en el món de la informàtica.
Ada Lovelace (1815 – 1852)
Considerada la primera programadora de la història, va revolucionar el món científic ideant el primer programa informàtic en un moment en què encara no existien els ordinadors. Tot i que no va ser fins al 1950, 98 anys després de la seva mort, quan van sortir a la llum les seves anotacions i treballs facilitant el que avui coneixem com a informàtica. Des del 2009, el segon dimarts de cada octubre se celebra "El dia d'Ada Lovelace" a tall de reconeixement per la seva gran aportació a la ciència i la tecnologia.
Top Secret Rosies
Betty Holberton, Jean Bartik, Kathleen Antonelli, Marlyn Meltzer, Ruth Teitelbaum i Frances Spence formaven aquest grup de dones programadores. Van ser reclutades per l'exèrcit estatunidenc després de l'atac a Pearl Harbor, durant la Segona Guerra Mundial, per programar un dels primers ordinadors, ENIAC. Com a resultat del seu treball, aquestes dones van establir les bases de la programació moderna i van crear les primeres aplicacions informàtiques. Malgrat el seu gran assoliment, no van obtenir el seu reconeixement fins al 1997 quan van passar a formar part del Women in Technology International Hall of Fame.
Grace Murray Hopper (1906 – 1992)
Científica de la computació i militar estatunidenca va passar a la història per ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I, primer ordinador electromecànic. També ho va fer perquè va desenvolupar el primer compilador per a un llenguatge de programació (COBOL).
Desde 1971 la Association for Computing Machinery entrega un premio anual con su nombre a aquellas personas que, antes de cumplir los 35 años, han hecho deslumbrantes aportaciones a la informática. Además, desde 2006, se celebran una serie de conferencias para estimular la presencia de las mujeres en la tecnología con el nombre de Grace Hopper Celebration of Women in Computing.
Evelyn Berezin (1925 – 2018)
Enginyeria informàtica, Berezin és considerada la creadora del primer sistema digital per escriure i editar text. Intentant facilitar la feina de les secretàries, Evelyn Berezin va tractar de trobar la manera d'optimitzar la seva feina en una època en què encara s'escrivia a màquina.
Com a reconeixement a "el seu treball pioner en el disseny informàtic i tota una vida d'empresària", el 2015 va ser nomenada membre del museu d'Història de la Computació dels Estats Units.
Jude Milhon (1939 – 2003)
Aquesta hacker i autora americana és coneguda per ser defensora dels drets personals a internet. De fet, va ser membre fundadora de l'associació de cypherpunks que agrupava els defensors de la privacitat digital i va escriure diversos llibres sobre cypherpunk, terme que ella mateixa va encunyar. També formo part de l'associació Computer Professionals for Social Responsibility.
Ángela Ruiz Robles (1895 – 1975)
Ángela Ruiz Robles era una mestra, escriptora i inventora espanyola. La seva major invenció va ser la d'una enciclopèdia mecànica, considerada el primer llibre electrònic de la història, avançant-se així al que va crear Michael Hart el 1971. Ángela va ser reconeguda i premiada en múltiples ocasions, l'última d'elles el 2018 quan va ser inclosa a la Taula Periòdica de les Científiques.
Stephanie «Steve» Shirley (1933)
Empresària i informàtica, Stephanie Shirley és reconeguda per ser la primera dona a muntar una empresa de programació el 1962, anomenada Freelance Programmers. No obstant això, per poder obtenir clients va començar a signar els contractes amb el nom de Steve Shirley. És per això que si busquem informació sobre ella, tots dos noms s'entrellacen.
A més, un dels seus principals objectius va ser el de crear oportunitats laborals per a altres dones. És per això que, en la seva gran majoria, la seva empresa va tenir únicament empleades. També afavoria el teletreball i els horaris flexibles.
Margaret Hamilton (1936)
"La primera enginyera de programari". Així és coneguda Margaret Hamilton qui va participar en l'equip que va enviar a la lluna l'Apolo XI. Ella, juntament amb el seu equip, va ser l'encarregada de dissenyar part del programari que feia funcionar el Mòdul de Comandament i el Mòdul Lunar. Posteriorment, el 1976 i després dels coneixements adquirits en el projecte Apolo, va cofundar l'empresa Higher Order Software. Més tard, el 1986 va crear Hamilton Technologies que, com l'anterior, també estava dirigida a la prevenció d'errors de programari.
Durant la seva carrera, Margaret ha estat premiada en innombrables ocasions. Dos d'aquests grans reconeixements van ser l'Exceptional Space Act Award de la NASA i la Medalla Presidencial de la Llibertat que va rebre el 2006.
Mary Allen Wilkes (1937)
Graduada en filosofia, el somni de Mary Allen Wilkes era ser advocada però els seus pares no li ho van permetre ja que era molt difícil trobar-ne feina en aquella època sent dona. Per això i influenciada per un professor de la universitat, Mary es va acostar a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts a buscar feina, tot i no saber res de programació. En aquells temps les dones podien trobar feina més fàcilment en l'àmbit de la informàtica a causa de la quantitat de dones que durant la Segona Guerra Mundial van pertànyer al grup Bletchley Park i a les programadores que ja havien treballat a l'ENIAC.
Durant la seva carrera treballo en diversos projectes i disseny diversos sistemes operatius. El 1964 l'equip amb el qual treballava es va traslladar a la Universitat de Washington a San Luis. No obstant, ella no volia traslladar-se ja que la seva mare estava malalta. És per això que l'equip va decidir manar-li a casa l'ordinador amb el qual treballava, que ocupava l'espai d'un frigorífic. Gràcies a aquest fet, Mary Allen es va convertir en la primera persona que va utilitzar un ordinador personal a casa.
El 1975 va decidir abandonar aquest món i va iniciar els seus estudis en la carrera de dret a la universitat de Harvard. Va exercir la professió que sempre havia somiat fins a retirar-se.